Que us atrau de la feina?

Hola a tots,

Doncs bé, com ja heu pogut llegir a altres posts meus. Sóc opositor a policia però la meva alçada de 1,68 m'obliga a opositar a policies locals on fer trampa "és més fàcil" i llocs on el minim sigui 1,65m. Tinc 25 anys, sóc estudiant de dret a la UOC i n'estic fart d'anar de feina temporal en feina tempoeral per compaginar-la amb els estudis. Malauradament m'ha vingut la vena opositora just amb aquest cony de crisis que fa que per qualsevol merda d'oposicions de subaltern per exemple, hagis de barallar-te amb llicenciats...

Sincerament m'he apuntat com alternativa a Policia, entenc que és una feina relacionada amb l'àmbit penal que és el que realment m'agrada del Dret. De totes maneres, després de parlar amb alguna gent he vist que els tecnics penitenciaris viuen realment bé. Disposen de moltissims dies d'assumptes propis a part dels descansos semanals corresponents, el sou es similar a mosso i fins i tot més ben pagat si tenim en compte les condicions...

El fet de tractar amb tota la xusma de la societat em tira una mica enderrera, però vaja tot s'ha de probar. Ser policia crec que es diferent i més si ets policia local... pero tal com estan les coses, aquestes feines són petits tresors.

Jo estic cansat de la privada per les feines temporals i he decidit opositar.
Motius:
-Condicions laborals referents al funcionariat pel de tema de permisos, llicències, vacances... i sobretot els horaris. Depen del centre i la feina que faics pots arribar a treballar 3 dies i lliurar-ne 5. Si un s´ho combina bé pot estudiar o fer altres coses. La qüestió és aprofitar el temps.
-Condicions econòmiques. La veritat és que cobren una bona pasta.
-A mi també em fa una mica de respecte el fet d´estar en contacte directe amb els interns, els riscos que això comporta... però és que el sou va amb la feina. Fins que no ho probi no sabré si m´agradarà o no. Ha de ser una feina dura per la relació amb els interns. Dependrà dels companys que tinguis que la feina sigui menys feixuga.

Jo estic interessat en aquesta feina per varis motius:
- Condicions laborals, horaris, vacances, salari... dificil o quasi impossible trobar en l'empresa privada.
- Feina per tota la vida.
- Possibilitats reals de promoció.
- A més, una de les ventatges que més m'atrauen és que no hauria de treballar a Barcelona ja que hi ha molts centres penitenciaris en altres poblacions.
- Finalment, el tema d'estar en contacte amb els interns és delicat sí, però també tracten amb delinqüents als hospitals, la policia i moltes altres institucions. I personalment, a mí em fan més por els delinqüents de fora que els de dins...

És la meva opinió

Bé, és interessant saber les motivacions de tots, perque sera que l'estat de l'empresa privada és un motiu generalitzat? com pot ser que existeixi aquest abisme entre el public i el privat? no hauria de ser així...

Jo sincerament trobo trist que tota una generació de gent mes o menys preparada aspiri a ser funcionaria... ei, que és una reflexio i autocritica en veu alta, pero és el de sempre, ningu en té la culpa